I Itinerari Literari

DRAP DE LA POLS

Drap de la pols, escombra espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria Mercé Marçal (Barcelona 1952-1998). Llengua abolida (1973-1998).

Ed. 3 i 4. València, 1989.

___________________________________

LA FOCA

Si la mireu bé, la foca,

que avança damunt les neus,

quan veieu potes tan breus

se us acut: -I com es moca?

Josep Carner

Com que l'ós, tan ric i bell,

es posa un abric de pell,

la foca, que no vol dol,

es vist tota de xarol.

Francesc Almela i Vives

Josep Carner (Barcelona 1884 - Brusel·les 1970 ). Francesc Almela i Vives (Vinaròs 1903-1967). Antologia Poètica. A càrrec de Marc Granell i Josep Ballester.

Ed. Escola comarcal de Picassent. Picassent, 1999.

____________________________________

HE HERETAT L'ESPERANÇA

He heretat l'esperança dels avis

i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots

dels qual ara em serveixo

per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dóna drets inviolables,

però jo sóc i sempre em sento

una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,

en un país petit

i, tanmateix, vull que quedi ben clar

que això que escric per a tothom,

i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci

i cada vespre escolto el cant de les sirenes

des del terrat de casa.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003).

_____________________________

ONADES DE LLUM

Onades de llum

omplin la cambra fosca,

fiblades de colors

espurnegen la imatge.

Els espais de paraula

copsen l'instant:

somnis cristal·lins,

sinuosos, eixierits per sobre

l'impertorbable arena.

Empar Bria (Alzira). Pintures.

_________________________________________

SÀPIES FER BELL

Sàpies fer bell el que tens davant teu

i el que tens et serà just el que et cal.

Això m'ha dit en somnis una veu.

He despertat. Davant m'era la mar

i una petita barca anant-se'n lluny.

La mar, la mar ..., i jo: res més, res més

Josep Piera (benipa, 1947). En el nom de la mar.

Edicions 62. Col. Empúries. Barcelona, 1999.

____________________________

MONSTRES

Mentre dorms, jo parlo amb els monstres,

ombres deformes sobre la paret

de color d'os em diuen

que res no em correspon sinó silenci,

la sordesa de roques contra la mar,

magnoliers sota el gebre mut de la matinada,

vent que sacseja els arbres

i com paper de vidre en llima les costelles.

Un escarabat viu en el meu cor.

I llavors et despertes,

encens el llum, adorms els arbres, callen

les ombres esvaïdes.

I el temps és una poma.

Txema Martínez (Lleida, 1972). Sentit. Ed. Proa. Barcelona, 2003.

____________________________

CANÇÓ DE BRESOL

La meua xiqueta és l'ama

del corral i del carrer

de la figuera i la parra

i la flor del taronger.

Popular

____________________________

L'AMOR DEL GENERAL FRANCO

El General ama sinceramente España.

(Declaracions de Carmen Polo de Franco

a la premsa italiana)

Tothom assassina allò que més estima

-digué Wilde en un poema.

El mateix haurà pensat Franco:

Espanya, et mataré.

pel gran amor de Franco

el país sembla un cementiri.

Jaroslaw Seifert (Praga, 1901-1986). Traducció de Monika Zgustová. Poemes d'un segle: poesia occidental del segle XX. Una selecció de Marc Granell i Isidre M. Marzo.

Edicions 96. Carcaixent, 1999.