Manifest Correllengua 2005

* La Flama de la Llengua torna a ser entre nosaltres. El seu simbolisme és clar: som molts els que que estimem la nostra llengua, que la parlem i l’escrivim, que la volem vehicle normal d’expressió en tot el territori, i que no admetem cap retall en el seu ús social ni cap atac a la seua unitat.

La Flama recorre els pobles i ciutats del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de les Illes i per Andorra i l’Alguer, deixant clar que la llengua és present a la literatura i a les comunicacions, a l’ensenyament i a les noves tecnologies. I que és llengua d’acollida per a les persones vingudes de països ben distints, amb llengües, costums i colors de la pell ben diferents. A tots els fem patent la nostra solidaritat, i els oferim el millor que podem aportar-los: la nostra llengua, la nostra voluntat d’acolliment a un país que pensem que és ja també seu.

La nostra llengua és ben viva, gràcies a l’esforç de milers i milers de persones que així ho fan possible; però no és encara en la situació de normalitat que voldríem; pateix atacs, menyspreus i marginacions, alguns perquè les lleis no la defensen com caldria, i altres perquè hi ha gent a la qual les lleis li importen ben poc, quan emparen els nostres drets.

No podem consentir que facen entrar la nostra llengua a Europa per la porta del darrere, i no per on entren les llengües normals del continent. La comunitat lingüística catalana és prou important perquè sigui reconeguda com qualsevol altre idioma de la Unió que és oficial per gaudir d’un estat que el representa. Tampoc podem permetre que no compti amb el reconeixament que es mereix en el territori que li és propi, en especial a les comarques del nord, sota administració francesa, on no compta amb cap tipus de dret. Per això exigim la plena normalitat als mitjans de comunicació, a les televisions, a l’etiquetatge, al cinema, en tots els àmbits de la vida pública i arreu dels Països Catalans.

Refermem el compromís de fer de la nostra llengua, en el present i en el futur, l’idioma normal del país. Una llengua unida i no fraccionada, encara que alguns així ho voldrien. Una única llengua catalana amb un nom clar, científic i universal, que no exclou els noms que li donem als diferents territoris. Com deia l’escriptor i filòleg valencià Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”. Aquest és el compromís que reiterem una vegada més, davant de la Flama de la Llengua, que uneix les nostres terres i la nostra gent.

* Aquest segon any, la brigada municipal al veure les flors deixades als peus de l'estatua del Rei En Jaume I, ho posà en coneiximent de la policia que estava regulant el tràfic, a l'espera de la comitiva municipal.

La policia, ens convidà a retirar les flors i davant la nostra negativa, comunicà als companys que estaven al lloc d'on partia la processó cívica encapçalada per l'Alcaldessa, que hi havien signes anticonstitucionals al lloc de l'ofrena.

Finalment, i gràcies a la mediació d'un dels regidors del Bloc que també estava a la processó, les flors no es retiraren.