Manifest 2007

Hui ens reunim ací per commemorar el 9 d’Octubre, data simbòlica en què nasquérem com a País i que reuneix de nou als peus del monument de Jaume I als que estimem la llengua, malauradament encara atacada.

La defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les nostres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any.

És clar que a les autoritats els hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajudin a impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua siga present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.

Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que, més enllà de les paraules, es concrete en fets.

I això passa per una clara actitud de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions, del seu ús i de la seva normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o menys encoberts;

passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc;

passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seva consolidació en el món d’Internet i de les noves tecnologies;

passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals;

i passa per la plena integració lingüística de la població nouvinguda, siga d’on siga, perquè aquesta és l’única forma efectiva d’articular una nova societat, unida i sense marginacions, en la qual la nostra llengua siga realment el mitjà d’interrelació.
Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats, poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia dels Països Catalans.

Davant del monument a Jaume I, pare del nostre poble, assumim aquest compromís personal amb el nostre valencià, el català de tots.

Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca el País Valencià!