Manifest 2008

MANIFEST COMISSIÓ 9 D’OCTUBRE 2008

Enguany fa huit segles del naixement de Jaume I, el rei que va crear, ara fa 770 anys, una entitat política nova: un estat amb unes fronteres ben definides, amb una legislació diferenciada, amb una moneda pròpia i amb una llengua oficial que era la de Jaume I, la catalana, la de bona part dels seus regnes. Una llengua que és, encara hui, el principal tret d’identitat del nostre poble.

Com a hereus d’aquella cultura, d’aquella història, d’aquells valors nacionals, és imprescindible que si volem sobreviure com a poble, emprem tots els mitjans al nostre abast, pacífics i democràtics, per salvar una llengua que està retrocedint molt de pressa; si bé és cert que la llengua catalana ha ocupat àmbits, les darreres dècades, que mai abans havia ocupat i que el nivell de coneixement del català ha augmentat espectacularment –uns avanços, per cert, que només es deuen a la nostra irreductible tossuderia-, paradoxalment el seu ús no para de retrocedir mentre el mandat constitucional pel qual l’Estat està obligat a protegir-la no es compleix ni s’ha complit mai.

Necessitem doncs una veritable llei de Normalització Lingüística, encara més necessitem que s’aplique de fet. I com no, necessitem també la innegociable unitat de la llengua catalana.

Malgrat tot, hui, 9 d’octubre de 2008, els valencians i les valencianes, podem estar orgullosos de la nostra llarga història i afirmar, amb contundència, que no han pogut, no poden, ni van a poder, amb nosaltres, perquè ens mantindrem fidels al nostre País, a la nostra cultura, a la nostra gent.

Malgrat l’abolició de les nostres lleis ara fa 301 anys, malgrat la divisió del nostre territori en províncies fa poc més de segle i mig, malgrat la prohibició i persecució de la nostra llengua i les nostres senyes d’identitat durant el franquisme, malgrat els intents de dividir-nos i d’aigualir les nostres reivindicacions durant la Transició, malgrat haver imposat un nom ridícul per a la nostra terra i malgrat que, els de sempre, han pactat un nou Estatut de vergonya que, de nou, ha intentat convertir-nos en un poble invisible, malgrat tot, ací estem.

Amb tot, el nostre és encara un poble viu, amb una llengua que és parlada als carrers i ensenyada a les escoles gràcies a la voluntat insubornable de milers, de famílies i de mestres. I el nostre poble és viu gràcies al treball constant i diari de molts valencians i valencianes que demostrem que tenim, un projecte de territori i un projecte de societat, en definitiva un projecte de país

I hui especialment demanem per aquest País, més autonomia financera per millorar el nostre estat de benestar, demanem més garanties per a la preservació del nostre territori, del medi ambient, dels espais naturals; volem més justícia social, més serveis públics, més atenció a les persones més desfavorides, més promoció de les xicotetes empreses, més suport a la nostra llengua i a la nostra cultura. En definitiva més País Valencià per tenir més llibertat, més justícia i més solidaritat.