Manifest 2010

En Homenatge a Enric Valor

Mentre el Correllengua recorre els carrers i les places, les escoles i els instituts de tantes i tantes de les poblacions del País Valencià, nosaltres ens reunim de nou als peus del Rei Conqueridor per dir la nostra.

Durant aquests anys, hem tret al carrer un missatge clar i inequívoc en defensa del nostre valencià, de la llengua catalana que parlem, escrivim i volem plenament oficial i normalitzada en totes les nostres comarques, i molt especialment a Carcaixent, la nostra ciutat. I hui ho fem amb més força que mai, amb la satisfacció d’haver superat sobradament el difícil repte que ha suposat aconseguir que 651.650 persones donaren suport amb la seua signatura a la iniciativa legislativa “Televisió sense Fronteres”, i amb la confiança que el treball fet al llarg d’aquestos anys ha servit per a alguna cosa.


Enguany volem recordar amb especial emoció Enric Valor, quan s’acompleixen deu anys de la seua mort. Escriptor, lingüista i, sobretot, patriota i home de bé, Enric Valor va ser per a tots nosaltres, fins l’últim dia de la seua vida, un exemple ferm de defensa “del nostre valencià, del català de tots”, com tant li agradava dir. Un exemple de defensa constant i incansable en tots els àmbits i en tots els moments de la vida. Sense anar més lluny, encara el podem recordar llegint públicament els Manifests dels primers Correllengua que ell tant va ajudar a impulsar i consolidar.

Davant nostre s’obren important reptes de futur, si volem aconseguir realment aquesta plena normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida pública, oral i escrita, en els àmbits més tradicionals com en els més innovadors; uns reptes adreçats tant a les persones que ja el parlen com a aquelles que encara no ho fan, tant a la gent que ha nascut ací com a la que ha vingut de fora; uns reptes que hem d’afrontar amb unitat i amb fermesa, per tal de fer real un futur per a la llengua com el somniava Enric Valor, un futur de llibertat i de normalitat plena entre totes les llengües d’Europa i del món.

Per això, fem una crida pública al compromís personal i col·lectiu amb la llengua, perquè el treball unitari i positiu ens permet avançar, com demostren l’experiència de la recollida de signatures per TV3, els 15 anys de Correllengua i tantes altres activitats organitzades pels col·lectius del nostre País malgrat els entrebancs o el suport nul de moltes administracions.

Per què mai renunciarem al que és nostre. Visca el País Valencià!